YOKO ONO

Peces de raig


Yoko Ono in Half-A-Room, Lisson Gallery, London, 1967
Photo by Clay Perry
© Yoko Ono



Ella diu que és una bruixa . El món pensa que ho és , és clar , però només és segur que Yoko és una criatura de l'oceà o així la van anomenar quan va néixer el 1933 a Tòquio. Almenys aquest i no un altre és el significat del seu nom Yoko en la seva traducció Kanji i així la va anomenar John Lennon en la seva cançó Julia inclosa a l'Àlbum Blanc que The Beatles van publicar el 1968. El seu pare era Eisuke Ono , que va ser pianista clàssic en la seva joventut i que va esdevenir un important banquer al Japó . Era fill de Zenjiro Yasuda del clan samurai dels Yasuda i fundador del Yasuda zaibatsu , un dels quatre conglomerats financers més importants del Japó imperial , dissolt en acabar la guerra el 1945. Així doncs , ja en tenim un altre de fet : Yoko prové d'una llarga saga de guerrers samurais i cal admetre que la seva personalitat és un bon exemple d'esperit guerrer . Gràcies al treball del seu pare , ella va poder viatjar aviat a Amèrica tenint una molt primerenca experiència de la vida a San Francisco i Nova York . Els anys de la guerra van ser difícils per a la seva família doncs van haver de tornar al Japó però un cop aquesta va acabar Yoko pogué iniciar estudis de música i filosofia a Tòquio , malgrat que abandonar la universitat en pocs mesos . La seva família havia tornat sense ella a Nova York i un cop deixats els estudis de banda es va reunir amb ells . Allà ingressà al Sarah Lawrence College , una escola privada i liberal d'art on va començar a relacionar-se amb artistes com La Monte Young , artista americana avantguardista , compositora i músic experimental creadora de la drone music , i a John Cage , pioner de la música aleatòria , la música electroacústica i l'ús d'instruments no convencionals . Tots dos van ser els seus mentors en els seus inicis artístics .

Yoko Ono s'ha casat tres vegades : en 1956 amb el músic avantguardista Toshi Ichiyanagi , el 1963 amb el productor Anthony Cox , i finalment amb John Lennon el 1969, història aquesta darrera àmpliament coneguda . Ara , amb vuitanta anys , assegura que comença una vida nova i presenta una vasta retrospectiva al Museu Guggenheim de Bilbao , una molt bona oportunitat de descobrir la seva carrera artística més enllà de l'ombra del mite The Beatles doncs Yoko Ono ha explorat l'art conceptual i de la performance des de finals dels anys cinquanta col·laborant amb el grup Fluxus i uns primers treballs importants com Painting to be stepped on el 1961, Cut Piece i el llibre Grapefruit el 1964 el qual incloïa instruccions surrealistes que havien de ser completades pel lector . Més tard va iniciar una prolífica carrera al cinema experimental amb títols com Nº 4 ( 1966 ) , també coneguda com Bottoms , Rape ( 1968 ) i la darrera Onochord ( 2004 ) .



Però la seva popularitat li ve per la seva relació amb el Beatle John Lennon i la seva col·laboració musical durant els setanta , encara que la seva carrera musical en solitari és profundament interessant per si mateixa , tant com irregular . Els fans de The Beatles normalment preferirien esborrar les seves cançons de l'àlbum Double Fantasy publicat el 1980 just abans de l'assassinat de Lennon i en el qual apareixen cançons escrites per Lennon i d’altres escrites per Ono com creant un diàleg entre elles . Però quan un escolta el disc és obvi que Ono estava més connectada a l'actualitat de l'escena musical que el propi Lennon . Potser les cançons del Beatle eren millors però la seva estructura era de pop clàssic , propera als seus temps a The Beatles , i el seu so estava sobre -produït . D'altra banda, les cançons d'Ono tenien un so proper a bandes del moment com els B -52 's y The Talking Heads . Després de la mort de Lennon ella ha publicat alguns discos realment bons i ha creat col·laboracions gairebé increïbles com la peça experimental inèdita fins a la data gravada al costat de Paul McCartney a inicis dels noranta sota el títol Hiroshima Sky ( Is always blue ) . El seu recent Take Me to the Land of Hell (2013 ) gravat al costat del seu fill Sean Lennon i Yuka Honda , Nels Cline , i Cornelius ' Keigo Oyamada , en el qual s'inclouen magnífiques cançons com Moonbeans , Cheshire Cat cry i NY Noodle Town , és una prova més de la força del seu magnífic talent .



Yoko Ono | Half a wind-show. A Retrospective at Bilbao Guggenheim Museum

Selecció d'imatges aquí


Text de Juan Carlos Romero
Foto de Clay Perry. © Yoko Ono
Cortesia de Museo Guggenheim de Bilbao
Tots els drets reservats