MIREIA IZQUIERDO

Versos rere els núvols


© Guy Aelbrecht




Encara recordo la primera vegada que vaig veure la pel·lícula Det sjunde inseglet / El setè segell que Ingmar Bergman va dirigir el 1957. A l'escena final, la mort porta la gent a l'altra vida en una bonica dansa que es perd en l'horitzó. Aquesta escena em va venir de nou al cap durant el concert del Mireia Izquierdo Quartet al Madujazz de Manresa, en aquest cas, no com una porta al més enllà, sinó a la vida mateixa. Era una dansa apassionada en què Tom Waits, Joan Manuel Serrat, Consuelo Velázquez, Billie Holiday, Charles Chaplin, Joni Mitchell i Silvio Rodríguez apareixien renovats gràcies a l'estupenda veu de Mireia Izquierdo recordant-me així que la vida és tot un regal.

Mireia Izquierdo és una cantant, compositora i actriu nascuda a Manresa i resident a Barcelona. Sota el nom de Mireia Izquierdo & Art'n'Sís, va llançar un EP el 2011 titulat Viviendo del arte incloent versions de temes com el clàssic Put the blame on Mame compost per Allan Roberts i Doris Fisher per a la pel·lícula Gilda (1946), Verdad amarga bolero escrit per Consuelo Velázquez, Smile basada en l'instrumental compost per Charles Chaplin per a la seva pel·lícula Temps Moderns de 1936, el gran clàssic de George Gershwin Summertime, i tres cançons pròpies: Llevan esas gafas a mi amor, Estamos solas Billie y yo i El perro de Goya. Unes interpretacions que ens van mostrar arranjaments rics en matisos i una veu de gran entusiasme, porta d'una sensibilitat de la qual neixen cançons a foc lent i que ens deixa un sediment a assaborir amb temps.

Per al concert, Mireia Izquierdo va presentar la major part de les cançons del seu EP de debut i alguns dels nous temes inclosos en un pròxim àlbum que es publicarà al llarg del 2013, com els temes d’autoria pròpia Cien golpes y Mi realidad, i versions de cançons com Temptation de Tom Waits i Aquelles pequeñas cosas de Joan Manuel Serrat. Els membres de la banda van ser Yeray Hernández (guitarra), que ens va regalar uns sols extraordinaris, Matías Míguez (baix elèctric) i Ramon Díaz (bateria), tots ells músics excel·lents. El seu passeig pel jazz, el reggae, el bolero i una reminiscència del pop gràcies al tema Wonderwall d’Oasis, va dibuixar una realitat plena d'amor pel fet artístic.


Text de Juan Carlos Romero
Foto de Guy Aelbrecht. © Guy Aelbrecht
Tots els drets reservats