Ecos daurats sobre sons foscos
“Never see a big church steeple when I call you on the phone” de la cançó All your gold. Natasha
Kahn dibuixa d'aquesta manera el seu viatge personal del costat daurat de
l'amor a la contradicció entre una relació i el desenvolupament personal. I ho
ha fet amb un nou àlbum, un nou pas en el seu projecte artístic Bat for Lashes.
L'àlbum es titula The haunted man
(Parlophone, 2012) i ha comptat amb una magnífica presentació a càrrec del
single Laura. "When your smile is so wide and your heels are so high you ca't
cry, get your Glad rags on and let 's sing along to that lonely song".
Sempre camina per la prima línia entre el caos i l'harmonia, conscient que la
brillantor de la vida no és més que una il·lusió. I aquesta podria ser la
perfecta descripció del procés de creació del disc perquè Natasha va entrar en
un col·lapse creatiu després de la gira de presentació del seu segon àlbum de
títol Two suns llançat el 2009.
Afortunadament, va tornar a escriure component la cançó d'obertura del que
finalment s'ha convertit en el seu més recent àlbum. La cançó que porta per títol
Lilies té un vers que expressa
perfectament els seus sentiments davant aquest col·lapse creatiu. "Again tonight I sang a song, a prayer
if you will". Ella va crear aquesta cançó inspirada per La filla de Ryan, pel·lícula dirigida
per David Lean el 1970, la història de Rosy Ryan, avorrida de la seva monòtona
vida en un poble aïllat i que fantasieja amb el món exterior. The haunted man és en definitiva un
àlbum de confidències, ple de l'esperança que neix en la foscor, el retrat d'un
esperit que cerca la manera de crear la seva llum personal.
Ara Bat for
Lashes està de gira presentant aquestes confidències amb les que es manté fidel
al so musical que ha desenvolupat des del seu primer àlbum Fur and gold llançat el 2006. Així doncs tindrem l'oportunitat de
descobrir si aquesta invitació a entrar en el seu món personal és prou profunda
o simplement el seu camí artístic per aconseguir una fuita del col·lapse passat
i que ens deixa a les portes de la veritable Natasha.
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Live Nation
Tots els drets reservats